martes, 24 de febrero de 2015

visita Claudia Stoka i Sara Osuna.


 VISITA DE DUES EX- ESTUDIANTS.


El passat dimecres 24 de febrer, ens van visitar dues ex-alumnes de l'institut Vidreres, la Clàudia Stoka i la Sara Osúna.
Van fer una presentació per explicar-nos als alumnes de llengua i comunicació com va ser el seu pas per l'institut i com van fer per assolir la selectivitat. Són dues estudiants de la carrera d'administració d'empreses. La Clàudia ens explica des del seu punt de vista les perspectives del futur, ella estudia Internacional Bussines econòmics, a la universitat Pompeu Fabra a Barcelona (IBE). Ella diu que anar-se'n a Barcelona a aquesta universitat l'ha fet créixer com a persona i sobretot madurar molt.Viu a una residència d'estudiants on a més de fer les seves tasques de l'escola, també había de fer-se el dinar i tenir cura de les seves pertinences. La seva manera de veure el segon de batxillerat es com incubar un bebè durant nou mesos per tenir-lo a la selectivitat, fent referència a què durant nou mesos hem de pencar per obtenir el resultat que esperem a la selectivitat.
La base de la seva explicació va ser que anar a la universitat i a més viure sol et fa créixer molt com a persona i madurar moltíssim, és una etapa clau a la vida de qualsevol persona, perquè t'ajuda a formar-te.
La sara en canvi ens diu que és més important estar segur del que vols fer per tu mateix que deixar-se guiar per prendre qualsevol decisió a la nostra vida. Que si t'agrada alguna cosa, has de lluitar 100% per allò, però sempre sent realistes del que podem aconseguir o no, és a dir els diners, la capacitat d'assolir els estudis, etc.
la selectivitat des del seu punt de vista és un resum de tot el que es fa a segon de batxillerat. Tot i que no tot es estar atent a classe sinó que també és saber buscar fora coses per poder complementar-te més i entendre-ho tot millor. El que més vol donar a entendre es que encara que trobem algo que no ens sembli gaire útil sempre es necessita per algo i que a la universitat s'ha de ser més constant que no només és atenció dins de l'aula. Les coses que tenen en comú les dues estudiants es l'idea de lluitar pel que vols aconseguir realment costi el que costi i que hi ha vegades que si vas darrera del que vols ho acabes aconseguint. La conclusió que he tret de la xarrada es que encara que sempre hi ha algo que creiem que no val per res, o no ens serveixi per un futur, sempre hi haurà una cosa o un motiu que ens farà necessitar una base d'allo que creiem inecessari.

2 comentarios:

  1. Per ara bé, però has de corregir les majúscules (dels noms propis, per exemple...). A veure si tanques l'entrada amb l'explicació de la Meritxell Solé.

    ResponderEliminar
  2. Ja està acabat i corregit Enriqueta.

    ResponderEliminar