Meritxell Solé.

Meritxell Solé.

•       La qüestió d'innovar. 

 La ex alumne Meritxell Solé, va venir el passat dimecres a fer una petita però a la vegada gran xerrada. Ja que ens va fer veure la part innovadora dels treballs, ens va ensenyar a saber motivar-nos per  trobar el treball o en aquest cas l'estudi és a dir la carrera que sabem que podrem aguantar i que serem capaços de assolir. Ella el que volia es intentar que ens adonéssim  que si fem alguna cosa perquè algun familiar o algun conegut ens inspira a fer-lo però nosaltres no estem al 100% segurs de que volem fer-ho no podrem estar contents per tant no posarem tot el nostre empeny i no aconseguirem grans recompenses.

Ella ha viatjat molt. Té un màster d'administració d'empreses i va conseguír treballar a Mango. Ella volia estudiar periodisme però al  final va escollir Traducció. Desprès den la seva estancia a Mango es va prendre un any sabàtic a San Francisco.
Va fer una erasmus durant sis mesos a irlanda on diu que va aprendre molt i sobretot que ho va disfrutar molt.
Avui dia està estudian a la Global Business School on fa un master tot en anglès  de Turisme Sostenible el qual acaba a l'abril.
Aquest estiu te pensament de tornar a Costarrica a fer les pràctiques , però aquest cop cobrant , ja que l'últim cop que va estar-hi allà  i els va canviar el menú i va implantar un nou sistema de coordinació.
En total el missatge que hem va transmetre va ser que fem el que ens agrada  i no el que la societat espera de nosaltres.
Sobretot a no tenir por a rectificar , que tot el que es fa se n'apren.

visita Claudia Stoka i Sara Osuna.

 VISITA DE DUES EX- ESTUDIANTS.

El passat dimecres 24 de febrer, ens van visitar dues ex-alumnes de l'institut Vidreres, la Clàudia Stoka i la Sara Osúna.
Van fer una presentació per explicar-nos als alumnes de llengua i comunicació com va ser el seu pas per l'institut i com van fer per assolir la selectivitat. Són dues estudiants de la carrera d'administració d'empreses. La Clàudia ens explica des del seu punt de vista les perspectives del futur, ella estudia Internacional Bussines econòmics, a la universitat Pompeu Fabra a Barcelona (IBE). Ella diu que anar-se'n a Barcelona a aquesta universitat l'ha fet créixer com a persona i sobretot madurar molt.Viu a una residència d'estudiants on a més de fer les seves tasques de l'escola, també había de fer-se el dinar i tenir cura de les seves pertinences. La seva manera de veure el segon de batxillerat es com incubar un bebè durant nou mesos per tenir-lo a la selectivitat, fent referència a què durant nou mesos hem de pencar per obtenir el resultat que esperem a la selectivitat.
La base de la seva explicació va ser que anar a la universitat i a més viure sol et fa créixer molt com a persona i madurar moltíssim, és una etapa clau a la vida de qualsevol persona, perquè t'ajuda a formar-te.
La sara en canvi ens diu que és més important estar segur del que vols fer per tu mateix que deixar-se guiar per prendre qualsevol decisió a la nostra vida. Que si t'agrada alguna cosa, has de lluitar 100% per allò, però sempre sent realistes del que podem aconseguir o no, és a dir els diners, la capacitat d'assolir els estudis, etc.
la selectivitat des del seu punt de vista és un resum de tot el que es fa a segon de batxillerat. Tot i que no tot es estar atent a classe sinó que també és saber buscar fora coses per poder complementar-te més i entendre-ho tot millor. El que més vol donar a entendre es que encara que trobem algo que no ens sembli gaire útil sempre es necessita per algo i que a la universitat s'ha de ser més constant que no només és atenció dins de l'aula. Les coses que tenen en comú les dues estudiants es l'idea de lluitar pel que vols aconseguir realment costi el que costi i que hi ha vegades que si vas darrera del que vols ho acabes aconseguint. La conclusió que he tret de la xarrada es que encara que sempre hi ha algo que creiem que no val per res, o no ens serveixi per un futur, sempre hi haurà una cosa o un motiu que ens farà necessitar una base d'allo que creiem inecessari.

Cafèambllet

ELS DIFERENTS PUNTS DE VISTA

                                                                  Cafeambllet, un diari municipal, pública la noticia d'una dona Linda Peeno metgessa Americana que va matar a un home per estalviar mig milió a la seva companyia, i per això va ser premiada.

Linda peeno, explica que degut a les seves dures actuacions davant de peticions mediques de diferents pacients a aconseguit estalviar molts diners a la seva companyia. Aquesta notícia a tingut un fort impacte per als escriptors del diari cafeambllet, on ho expliquen tot des de un punt de vista més ciutadà, en canvi en altres diaris nacionals, com per exemple: "el Mundo, El País, el Punt, la Vanguardia" etc, no tracten aquesta notícia, per les raons que siguin, no els interesa que es sàpiga o perquè simplement no creuen que sigui important, degut a que aquests diaris tracten més des de el punt de vista de el "govern" o de la part rica del país. 

Crec que la notícia que he explicat es bastant interesant i que es deuría explicar a nivell internacional, ja que això esta passant en aquests moments es a dir a dia d'avui tant al nostre país com als paissos externs, que només miren per estalviar diners i no per la salut dels seus pacients que a la mateixa hora són ciutadans del seu mateix país.

Símbols- El carrer de les camèlies.

      Primer símbol:

-Un dels símbols més importants i significatius d'aquesta historia es el del cactus sense sorra que representa els origens de la Cecília Ce, que no coneix de on vé ni qui són els seus pares , per això  el cactus no te arrels.

      {Cap I}
         " I allà dalt de tot, a la nit del dia que m'havien trobat, hi va sortir una flor rovellada de fulla a la banda  de fora i blanca de llet passades les primeres fulles, amb una bogeria de cabellera despentinada a dins de tot. pág 9"

Cactus:  Nom amb què són designades les cactàcies suculentes i altres plantes cactiformes, especialment les conreades com a ornamentals.

  

   Segon símbol:

         Un altre símbol és el lliri, una flor que representa la puresa i l'esperança. Perquè la troba sota les de  l'església que van destruir durant el temps de la guerra.Vol explicar o donar a entendre que la protagonista de la novel·la encara li queden esperances de trobar als seus pares.

  {Cap IX}

  " L'església tenia les parets encara, dretes, el sostre s'havia enfonsat i tot era ple de sol. Vaig regirar amb els peus. A sota d'uns maons vaig trobar una flor de lliri de fusta pintada i una cara cremada que devia haver estat la cara d'una santa. pág 49 "

Lliri: Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Lilium candidum), de fulles lanceolades i de flors grosses, blanques i oloroses. 

              Tercer símbol:

Un dels símbols més significants, era la flor de mostassa.És un símbol sexual. 

 {cap XXVII}

"Aleshores se'n va anar del saló, va tornar carregat amb un llibre molt gros, es va asseure, em va fer acostar la cadira ben a la vora de la seva, va obrir el llibre per on li va semblar i, clavant un dit al mig d'una flor, va dir, veu?, la mostassa." 

Mostassa: Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Brassica nigra), de fulles lirades i lanceolades, flors grogues arraïmades i fruits en síliqua.  

                                    

   Quart símbol:

 El quart símbol que he escollit es la mandrágora, és un símbol sexual, que representa el desitg sexual del vell a cecília.

{Cap XXIX}

(...) Vaig tornar enrera i com que ja no sabia on anar i no tenia ganes de passejar-me em vaig deixar caure al cafè del general. Estava assegut a la mateixa taula i es veu que m'esperava perquè així que vaig entrar em va fer un senyal amb la ma perquè m'hi acostés. Em va preguntar on m'amagava que se'm veia tan poc i de seguida em va dir que per favor hi anés a sopar, que de dalt de tot d'una llibreria havia baixat un llibre amb herbes enganxades i que em parlaria del crit de la mandràgora. 

Mandràgora: Planta sense tija, de fulles amples i rugoses, flors pudents de color violeta.

                 
        

                         cinquè símbol:

Les vares de jessè és un símbol de fertilitat dirigit al senyor jaume, i a que no pot tenir fills.

{Cap L}
"El senyor Jaume li va dir que mai havia pogut fer créixer vares de Jessè al seu jardí"

Vares de jessè:  flor amb olor a fresc.